1. |
Afany Sòrdid
04:49
|
|||
|
Quan més tens i més mal fas més gran és l'anhel
que et dóna impuls per continuar endavant.
Trepitjant i manllevant les vides
de persones que per tu són un perill.
Una amenaça o una nosa per els teus objectius vitals.
Fred i vil és el teu ser, quin gust és viure sense neguits morals, un gust amb un final amarg.
Sempre atent
Sempre a l'aguait
Però en el fons ets fruit d'una feblesa
pròpia d'un ésser en pena.
El destí que tu t'has marcat
trencarà el teu sentit de llibertat.
Estàs curt d'alè, a les teves mans hi ha sang.
No pots perdonar, ara ja has fet tard.
El fat t'ha encalçat
amb el cor glaçat
Veus dins del teu cap
De tots els qui has tormentat.
Quan més tens i més mal fas més gran és l'anhel
que et dóna impuls per continuar endavant.
Cruel i violent
És l'assot que t'obre les ferides.
Del passat, que ja no pots remeiar.
La terra cau i et cobreix
El teu cos cobert de dol
No hi ha llum, ni repòs, no hi ha salvació.
|
||||
2. |
Capsacosta 1794
05:37
|
|||
|
Un dia d'estiu de 1794,
s'estén l'alarma per tot el territori
Notícies provinents de Ribes i Coll d'Ares
justifiquen el que es temia
Una divisió de deu mil francesos, comandats pel General Doppet,
han creuat la frontera amb una intenció clara, conquerir Ripoll.
Avancen decidits per la Vall del Segadell i la Collada Verda.
Un cop a Ripoll
u n festí pels corbs
Dones ultratjades
Però des d'Olot arriben sometents
Més de sis mil homes
Disposats a fer fora l'enemic
A Segúries els francesos esperen l'arribada
dels sometents al Coll del Capsacosta.
Comandats pel Mariscal Vives i Francesc de Teran,
i després de dos dies de lluita
els olotins aconsegueixen la victòria
Expulsant els gavatxos de la nostra terra
Ressona un cant
per tot el bosc
per recordar
l'anhel de llibertat
La venjança catalana
va caure sobre els caps
d'aquells qui s'atreviren
a insultar la nostra terra
|
||||
3. |
Despit Imperible
05:25
|
|||
|
La teva forma de ser és
una falsa manera de viure
Darrere la teva mirada
hi rau debilitat i covardia.
Tot el que mostres
és una màscara.
Per protegir-te
de la falta d'essència.
Quan més tòxiques són les teves paraules
més gran esdevé la meva ràbia.
Tot el que fas
és l'evidència
del declivi de la humanitat.
Jo sóc el qui un dia vas rebutjar
Jo sóc el qui un dia vas jutjar.
El qui qüestionaves
El qui detestaves
El qui et treu la son
El teu pitjor malson.
La ràbia no em consumeix, tampoc em destrueix.
És flama que nodreix la meva victòria.
És fuel que alimenta la teva caiguda.
Ara et sents buit, tu ja no tens sentit.
|
||||
4. |
Terra De Mala Petja
05:42
|
|||
|
Entre muntanyes hi ha el meu tron
i en les roques el meu nom
Lluny de la civilització
Lluny de l’abast dels humans
Quan observo des dels cims
el vostre regne el vostre albir
se'm alteren els sentits
i una pena creix en mi
Terra sacra i salvatge
has vist néixer una estrella
flamejant en la foscor
portadora d’un avís
Per camins mai trepitjats
per la ingrata humanitat
El meu pas avança ferm
Mentre el vostre defalleix
Fortalesa inexpugnable
recer de proscrits
Ningú no gosa entrar
en guerra oberta amb tu
Nouvingut en terra estranya
alça la mà
No hi ha lloc per traïdoria
Aquí al meu regnat
Per camins mai trepitjats
per la ingrata humanitat
El meu pas avança ferm
Mentre el vostre defalleix
Quan observo des dels cims
el vostre regne el vostre albir
se'm alteren els sentits
i una pena creix en mi
Quan el teu món caigui a l'abisme
I la foscor llevi el què et queda
Jo perviuré en el meu setial
A la terra de mala petja.
|
||||
5. |
Esquerdes
04:25
|
|||
|
Ferides del temps
enderroquen tota una era
Molt aviat l’oblit caurà
sobre qui ara està de peu
Vast i fort
era el teu regnat
desafiant la tempesta
Però ara l’esquerda t’està devorant
i omple el teu cos de ferides
Esmicolant la unitat que et fa gran
Un vent glaçat de l’est
s'emporta les despulles
del què quedava de tu
deixant vestigis oblidats
Quan la nit s’adorm
sobre les teves ruïnes
Es desperta una antiga consciència
Vast i fort
era el teu regnat
desafiant la tempesta
Però ara l’esquerda t’està devorant
i omple el teu cos de ferides
Esmicolant la unitat que et fa gran
Un vent glaçat de l’est
s’emporta les despulles
del què quedava de tu
deixant vestigis oblidats
|
||||
6. |
Corona De Gel
04:27
|
|||
|
La fredor del gel
cau sobre teu
i un sol moribund governa el cel
Benvingut al nou món glaçat
Un desert blanc i brillant
El cruxit del gel ressona
en aquesta terra erma i freda
Des d'aquí jo m'alçaré
amb els ulls brillants
Contempleu el meu ascens
amb una corona del gel al cap
Brilla més que el firmament
Feta d'un glaç que mai ningú podrà desfer
Gel etern
Fred intens
|
||||
7. |
Retruny
04:50
|
|||
|
Ressona un retruny per totes les valls
El cel es tenyeix d’un color espectral
El vent bufa amb força portant un so estrany
A l’aire es respira un rastre ancestral
Por i confusió s’apodera de tothom
quan de lluny es veu l’adveniment d’un nou món
És la meva hora respecteu tots el meu nom
Una força m’acompanya i s’apodera del meu cos
Aquí m’alçaré i declararé
amb la fredor del gel dels pics més alts
el meu nou regnat i destruiré tot el què heu creat tots vosaltres
El pèssim orgull que us quedava
I l’escòria amb què us delectàveu
ho erradicaré i ressorgirà
l’esperit de lo salvatge
Un estel llunyà sempre em guia en el meu fat
l’esperit del foc sempre crema a dins meu
Un llop dalt d’un cim controla el meu instint
L’udol desfermat és la fúria que m’impulsa.
Un llop dalt d’un cim controla el meu instint
L’udol desfermat és la fúria que m’impulsa.
Aquí m’alçaré i declararé
amb la fredor del gel dels pics més alts
el meu nou regnat i destruiré tot el què heu creat tots vosaltres
El pèssim orgull que us quedava
I l’escòria amb què us delectàveu
ho erradicaré i ressorgirà
l’esperit de lo salvatge
|
||||
8. |
El Mariner De Segúries
07:32
|
|||
|
Fa molts anys a l'Empordà
en una casa prop del mar
hi vivia un mariner amb la dona i dos fills
Un matí amb el cel serè
amb la barca va solcar
el seu mar que cada dia li donava de menjar
Però cap al tard
Una tormenta arribà
Un vent es girà amb força
i les onades l'embastien
fent-lo naufragar
derrotat
El mar se li va emportar
la seva barca
la seva dona
i els seus fills
res li quedà
Sol i trist amb un rem a la mà
va decidir allunyar-se del mar
fins que trobés una terra on ningú
no hagués vist mai un rem ni el mar
Va arribar a Banyoles
però el seu estany li recordà el mar
Va arribar a Besalú preguntant als seus vilatans
si sabien què era el que duia a la mà
"un rem" li varen contestar
Mirant les serralades
travessà boscos i prats
I arribà a Olot però ''un rem'' li van contestar
Tot cansat i afligit a Segúries arribà
I als vilatans preguntà
"Un pala de forner" li van contestar
I per fi va trobar la seva nova llar.
|
||||
Ter
Surrounded by high mountains, in the Pyrenees, Ter was born. A one man band named in honour of the river that rises in the
peaks of Ulldeter, home of Nil Lapedra, the mastermind behind this.
Fueled by his own emotions and the landscapes of his rural area he writes his music, conceiving it as an immortal echo that resonates through the mountains and beyond.
... more
If you like Ter, you may also like:
Friendship, Love and War
by GUDSFORLADT
featured on Bandcamp Radio Sep 16, 2022
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 5, 2021
go to album
Illusions In The Wake
by NOLTEM
featured on Bandcamp Radio Oct 29, 2021
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 18, 2021
go to album
Where Birds Sing My Name
by Twilight Fauna
The latest from Twilight Fauna balances suffocating black metal with moody tone poems & skipping Americana.
go to album
For The Good of The Realm
by Weald & Woe
Bridging Nordic black metal with traditional Celtic folk, the Idaho crushers forge heavy music with a heroic medieval spirit.
go to album
Folk-influenced heavy metal; as the title suggests, this LP is all about home, described through landscapes, literature and paintings.
go to album
